La gralla // The western jackdaw

La gralla (Corvus monedula) és una espècie de còrvid, un dels tants que habita Catalunya, que si fa no fa, és de la mida d’un colom. Aquest còrvid es caracteritza pels seus ulls clars, que destaquen sobre el seu plomatge fosc, en el cas dels adults. Les joves gralles presenten els ulls foscos. Una altra característica física, també en el cas dels adults, és el plomatge gris a la zona del clatell. En el cas dels individus joves la coloració del plomatge és més uniformement fosca per tot el cos. Gràcies a aquests dos trets distintius en els adults, coloració d’ulls i plomatge del clatell, és una espècie fàcilment identificable.

Té una distribució força cosmopolita, ja que hom la pot trobar en hàbitats força diferents: camps de cultius, boscos o cingleres. Sovint és fàcil poder-la observar en hàbitats molt lligats als humans com podrien ser pobles, antigues construccions rurals deshabitades o, fins i tot, parcs al bell mig de la ciutat.

Un ocell amb costums molt gregàries, per tant, és habitual poder observar molts individus junts. Poden arribar a formar grans estols, sobretot, a darrera hora del dia.

La fotografia que us presento és d’un individu que vaig poder fotografiar a un parc de la ciutat de Barcelona.

——————————————-

The western jackdaw (Corvus monedula) it is one of the corvid species that can be found in Catalonia and to a great extent of Europe. In the adult specimens, the light-colored eyes and the gray plumage on the nape are very characteristic.

It has a quite cosmopolitan distribution. We can find it in forests, fields, towns and cities. A bird with very gregarious habits, therefore, it is common to be able to observe many specimens together. They can form large flocks, especially at the last hour of the day.

The photograph I present to you is of a specimen I was able to photograph in a park in the city of Barcelona.

Aligot, els senyor dels camps // Common buzzard, the lord of the fields

L’aligot comú (Buteo buteo) o també anomenat arpellat és de les espècies més comunes d’ocells rapinyaires que habiten les planes o zones de conreus. És de fàcil observació i se’l sol veure sobre els pals de fusta de la línia d’electricitat i arbres; sotjant possibles preses. També és altament possible veure’l sobrevolar els camps a la cerca d’aliment.

Aquesta fotografia fou feta fa un parell d’anys en una zona on s’alterna petites masses forestals rodejades de grans camps de conreus.

——————————————–

The common buzzard (Buteo buteo) is one of the most common species of birds of prey that inhabit the fields or areas of cultivation. It is easy to observe and is usually seen on the wooden poles of the power line and trees, watching for possible prey. It is also highly possible to see him flying over the fields in search of food.

This photograph was taken a couple of years ago in a landscape area where small forest masses surrounded by large crop fields alternate.

L’esquirol, l’acròbata del bosc // The squirrel, the acrobat of the forest

Després d’una bona temporada, quasi dos anys, sense publicar res, reprenc de nou la tasca d’anar publicant fotos i escrits de natura.

Per aquest nou inici us porto, possiblement, un dels rosegadors que més simpàtic cau al gran públic, l’esquirol (Sciurus vulguraris). Aquest petit animaló habita les masses forestals del territori català. La seva dieta consisteix en pinyes, fruits, llavors, insectes i, fins i tot, ous.

Si hom és un passejador habitual de bosc, no serà gaire difícil advertir la presència, encara que només sigui per detectar el seu rastre, les pinyes rosegades. De totes maneres arribar a fer una observació d’aquest rosegador és molt fàcil, gràcies als seus hàbits diürns. Rosegador actiu, de moviments ràpid i acrobàtics és fàcil veure’l saltar d’arbre en arbre i enfilar-se pels troncs.

En territoris de parla catalana se’l coneix amb el nom d’esquirol, esquirol vermell comú o farda. La fotografia fou feta quatre anys enrere en una zona boscosa pròxima a Vilademuls, Catalunya.

………………………………………………………………………………….

After a long time without publishing anything, I resume the task of publishing photos and writings of nature.

For this new beginning I bring you one of the rodents that the general public likes the most, the red squirrel (Sciurus vulguraris). This small animal lives in the forest of the Catalan territory, as in much of Europe and areas of Siberia. Their diet consists of pineapples, fruits, seeds, insects and even eggs.

If you are a regular forest walker, it will not be very difficult to notice the presence, even if only to detect your trail, the gnawing pineapples. However, it is very easy to observe this rodent, thanks to its diurnal habits. An active, fast-moving acrobatic rodent is easy to see jumping from tree to tree.

The photograph was taken four years ago in a forest area near Vilademuls, Catalonia.

La cigonya negra // The black stork

Avui us porto, sense cap mena de dubte, una de les joies ornitològiques que es poden observar a la península Ibèrica, la cigonya negra (Ciconia nigra).

Aquesta magnífica au resulta esquiva i difícil d’albirar, car nia a llocs allunyats de zones urbanitzades. Sol construir els nius a espadats, en grans roques i també en grans arbres. Presenta una alimentació d’allò més variada: peixos, rèptils, amfibis i també alguns insectes de grans dimensions.

Les fotografies van ser preses a Extremadura, en una sortida de camp per observar fauna salvatge.

—————————————————————-

In today’s entrance I bring you, without a doubt, one of the most appreciated bird for ornithologists that can be seen in the Iberian Peninsula: the black stork (Ciconia nigra).

This magnificent bird is elusive and difficult to spot because it nests in places far from urban centers. It usually builds the nests in cliffs, in large rocks and also in large trees. It has a very varied diet: fishes, reptiles, amphibians and also some large insects.

The photographs were taken in Extremadura, in a trip to see wildlife.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El picot garser gros // The great spotted woodpecker

Avui us porto una de les aus forestals més boniques que es poden trobar als boscos de casa nostra, el picot garser gros (Dendrocopos major). Aquesta au forestal pertany a la família Picidae, família que engloba els coneguts picots.

El picot garser gros presenta una distribució bastant àmplia, estant present en gairebé tot Europa i part d’Àsia. Sol trobar-se en diferents tipus d’hàbitats: boscos de coníferes, boscos de ribera, etc. La seva alimentació és molt variada, des de diversos tipus de fruits secs silvestres, insectes i també de vegades pot depredar ous i fins i tot pollets d’altres aus.

Les fotografies que presento a continuació són d’una femella que vaig poder fotografiar des del hide fotogràfic de Naturaaprop.

————————————————

Today I bring you one of the most beautiful forest birds that can be found in the forests of the Iberian Peninsula, the spotted woodpecker (Dendrocopus major). This forest bird belongs to the family Picidae, family that includes the well-known woodpeckers.

The woodpecker is found in a quite wide distribution, being present in almost all Europe and part of Asia. It is usually found in different types of habitats: coniferous forests, riverbank forests, etc. Its feeding is very varied, from various types of wild nuts, insects and sometimes can prey eggs and even chick of other birds.

The photos I present below are from a female. I took this photos in a hide of Naturaaprop.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El durbec // The hawfinch.

Avui us mostro unes fotografies que vaig fer fa un parell de mesos al Prepirineu català d’un dels ocells forestals que més m’agraden, el durbec (Coccothraustes coccothraustes).

El durbec es distribueix per gran part del paleàrtic. És un ocell que bàsicament s’alimenta de fruits i llavors grans. Durant els mesos de primavera també pot alimentar-se de les tiges d’algunes plantes i menjar alguns insectes com erugues.


Today I show some photographs that I took a few months ago in the Catalan Pyrenees. Is one of the forest birds that I like the most: the hawfinch (Coccothraustes coccothraustes).

The hawfinch is distributed over a large part of the Palearctic. It is a bird that basically feeds on fruits and large seeds. During the spring months it can also feed on the stems of some plants and eat some insects like caterpillars.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La geneta // Common genet

Després de molt temps sense publicar torno amb una entrada dedicada als mamífers. Avui us porto la geneta o també anomenat gat mesquer (Genetta genetta), un mamífer àmpliament distribuït per Àfrica i que es troba present a la península Ibèrica i gran part del territori francès.

Es tracta d’un predador que sol habitar boscos. S’alimenta de petits mamífers, aus i insectes. A més, també pot arribar a consumir diversos fruits de bosc com ara baies, mores, etc. El seu aspecte és molt característic, presenta un pelatge grisenc esquitxat per punts negres, i una llarga cua que alterna anelles grisenques i negres.

Les fotografies que presento a continuació, d’un exemplar salvatge, han estat realitzades des del hide fotogràfic de Naturaaprop.

————————————————————————————

After a long time without publishing, I return with an entry dedicated to mammals. Today I bring you the common genet (Genetta genetta). This mammal is distributed in large part of Africa and is present in Iberian Peninsula and large part of French territoty.

It is a predator that usually habits forests. It feeds on small mammals, birds and insects. In addition, it can eat various forest fruits such as berries and blackberries. Its appearance is very characteristic, has a grayish coat dotted with black moles and a long tail that alternates grayish and black rings.

The photographs were taken from a photographic hide of Natauraprop.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El dofí comú // The common dolphin

Després d’un llarg temps sense fer una nova publicació, avui us porto a uns dels animals més emblemàtics dels mars i oceans del nostre planeta: el dofí comú (Delphinus delphis).

Aquests cetacis pertanyents a la família Delphinidae es distribueixen al llarg de la mar Mediterrània i en zones relativament grans dels oceans Atlàntic, Pacífic i Índic. Aquest dofí pot arribar a mesurar 2,7 metres de llarg i arribar a pesar uns 110 kg. Aquesta espècie és fàcilment identificable per la coloració grisenca típica a la zona dorsal, coloració blanca a la zona ventral i una vistosa coloració groguenca a la zona toràcica.

Les fotografies que us presento a continuació pertanyen a individus albirats durant un viatge al bell arxipèlag de Madeira, on vaig tenir el privilegi de poder observar uns 50 individus.

——————————————————–

After a long time without publishing any entry of the blog, today I bring you some of the most emblematic animals of the seas and oceans of our planet: the common dolphin (Delphinus delphis).

These cetaceans belonging to the Delphinidae family are distributed along of the Mediterranean Sea and larges areas of the Atlantic, pacific and Indian Oceans. This dolphin can reach up to 2.7 meters in length and weigh about 110 kg. This species is easily identifiable by the typical grayish coloration in the dorsal area, white coloration in the ventral zone and a characteristic yellowish coloration in the thoracic zone.

The photos were taken during a journey around Madeira island, when I had the privilege  to observe more than 50 specimens.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Araña lobo / Wolf spider

Hoy inicio una nueva temática en el blog: invertebrados. En concreto hoy os traigo unas fotos de una Araña lobo (Lycosa hispanica) que pude fotografiar en una zona de secano. Esta araña de la familia Lycosidae suele ser de hábitos nocturnos. Durante el día los individuos de estas arañas se encuentran en sus madrigueras a las espera de presas. Esta especie de araña es autóctona de la región mediterránea.

Las madrigueras de estas arañas pueden llegar a un profundidad de 30 cm. Además es característico  que la araña deposite restos vegetales rodeand0 la abertura de la madriguera.

————————

Today I start a new topic in the blog: invertebrates. In particular today I bring you some pictures of a wolf spider (Lycosa hispanica) that I could photograph in a drylands. This spider of Lycosidae family is usually nocturnal. During the day the specimens of these spiders are found in their burrows waiting for prey. This species of spider is native to the Mediterranean region.

Burrows of these spiders can reach a depth of 30 cm. It is typical that the spider deposits remains of plants to surround the opening of the burrow.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

 

Isard / Pyrenean Chamois

Després d’algun temps us porto una foto d’un dels animals més representatius de Pirineu, l’isard (Rupicapra pyrenaica). Aquest mamífer de la família dels Bovidae presenta una distribució típicament subalpina, ocupant un rang altitudinal entre els 1000 i els 2800 metres d’altura als Pirineus. A l’estiu solen ocupar les zones més altes i a l’hivern solen baixar cap a zones on la neu no està tan present.

Aquest animal pot arribar a una altura de 70 a 80 cm fins al llom i un pes d’uns 35 kg en els mascles i 32 kg en les femelles. Tots dos sexes presenten les característiques banyes en forma de ganxo. Les banyes poden ser utilitzades per a diferenciar els sexes, ja que el mascle presenta unes banyes més amples.

La fotografia que presento a continuació fou feta a la Serra d’Ensija, un bonic paratge del Prepirineu.

———————–

After some time I publish a photo of one of the most representative animals of the Pyrenees, the Pyrenean chamois (Rupicapra pyrenaica). This mammal of the bovidae family features typical subalpine distribution, occupying an altitudinal range between 1000 and 2800 meters high in the Pyrenees.In summer usually occupy the highest areas and in winter usually descend to areas where the snow is not so present.

This animal can reach a shoulder height of 70 to 80 cm  and a weight of about 35 kg in males and 32 kg in females. Both sexes have the characteristic horns that seem hooks. The horns can be used to differentiate the sexes because the male has a wider horns.

The photo was taken in the Sierra de Ensija, a nice place in the Catalan Pre-Pyrenees.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.