Isard / Pyrenean Chamois

Després d’algun temps us porto una foto d’un dels animals més representatius de Pirineu, l’isard (Rupicapra pyrenaica). Aquest mamífer de la família dels Bovidae presenta una distribució típicament subalpina, ocupant un rang altitudinal entre els 1000 i els 2800 metres d’altura als Pirineus. A l’estiu solen ocupar les zones més altes i a l’hivern solen baixar cap a zones on la neu no està tan present.

Aquest animal pot arribar a una altura de 70 a 80 cm fins al llom i un pes d’uns 35 kg en els mascles i 32 kg en les femelles. Tots dos sexes presenten les característiques banyes en forma de ganxo. Les banyes poden ser utilitzades per a diferenciar els sexes, ja que el mascle presenta unes banyes més amples.

La fotografia que presento a continuació fou feta a la Serra d’Ensija, un bonic paratge del Prepirineu.

———————–

After some time I publish a photo of one of the most representative animals of the Pyrenees, the Pyrenean chamois (Rupicapra pyrenaica). This mammal of the bovidae family features typical subalpine distribution, occupying an altitudinal range between 1000 and 2800 meters high in the Pyrenees.In summer usually occupy the highest areas and in winter usually descend to areas where the snow is not so present.

This animal can reach a shoulder height of 70 to 80 cm  and a weight of about 35 kg in males and 32 kg in females. Both sexes have the characteristic horns that seem hooks. The horns can be used to differentiate the sexes because the male has a wider horns.

The photo was taken in the Sierra de Ensija, a nice place in the Catalan Pre-Pyrenees.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El reietó / The goldcrest

El reietó (Regulus regulus) és una au de la família Regulidae. És l’au passeriforme més petita d’Europa (presenta una longitud de 8,5 i 9,5 cm). Aquest petit ocell és present en gran part d’Europa i en alguns llocs d’Àsia. El reietó cria en boscos de coníferes a una altitud de 900-2200 metres però durant l’hivern descendeix a cotes més baixes. La seva alimentació es basa únicament en petits insectes.

Les fotos que presento a continuació foren fetes en un jardí en el qual és habitual veure’ls moure pels arbres, saltant de branca en branca i caçant insectes.

—————————————

The goldcrest (Regulus regulus) is a bird of the family Regulidae. It is the smallest  passerine bird of Europe (having a length of 8.5 to 9.5 cm ). This little bird is located  in much of Europe and parts of Asia.  The goldcrest  breeding in coniferous forest at an altitude of 900-2200 meters but during the winter descends to low altitude. His feeding is based in small insects.

The photos presented below were made in a garden where it is common to see them move through the trees , jumping from branch to branch and hunting insects .

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Serp d’aigua / The viperine snake

Avui us ensenyo aquestes dues fotografies que vaig poder fer a un exemplar juvenil de serp d’aigua (Natrix maura) a prop de la Riera de Nespres, Mura, Catalunya. També es coneix amb el nom de colobra escurçonera i serp pudenta.

La serp d’aigua és un rèptil de la família Colubridae. Aquesta serp sol mesurar uns 50 cm, però en algunes ocasions pot arribar a mesurar 80 cm. És una serp aquàtica que ocupa pràcticament qualsevol zona que presenti aigües estancades o rius. Animal diürn però que també pot arribar a ser nocturna. La seva alimentació es basa en petits amfibis, peixos i en algunes ocasions els juvenils poden caçar insectes.

———————————————————————–

Today I show these two photographs I took to a juvenile viperine snake (Natrix maura) near the Riera de Nespres, Mura, Catalonia.

The viperine snake is a reptile of the family Colubridae, This snake is usually about 50 cm but can sometimes reach up to 80 cm. It is a water snake that occupies backwaters or rivers . Diurnal animal but can also become nocturnal. Their diet is based on small amphibians, fish and sometimes the youth can hunt insects.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cotxa fumada / Black redstart

Avui, en aquesta nova entrada, us presento a la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) un ocell de la família Muscicapidae. Aquest ocell és present a gran part d’Europa. És una au cosmopolita, que pot criar en llocs rocosos, zones d’arbustos i en zones urbanes (on és habitual veure-ho en parcs i jardins).

Les fotos foren fetes al massís de Sant Llorenç del Munt. L’individu fotografiat correspon a una femella o  un individu immadur.

——————————————-

Today in this new post I presented the black redstart (Phoenicurus ochuros) bird of the family Muscicapidae. It presented  a distribution by great part of Europe. It si a cosmopolitan bird that can breed in rocky places, shrubland and in urban areas ( where it is common to see in parks and gardens).

The photos are taken in the mountains of sant Llorenç de Munt (Barcelona). The individual photographed belong to a female or a immature.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vall de Benasc / Benasque Valley

Les fotografies que presento en aquesta publicació corresponen a una petita excursió realitzada per la Vall de Benasc, una zona amb uns paisatges impressionants i una gran varietat de fauna i flora per observar.

Durant l’ascensió a l’Ibón de Toro passem per la impressionant cascada anomenada Forau d’Aiguallut situada 2000 metres d’altitud. Un cop passada la cascada arribem a una plana anomenada Pla d’Aigualluts. En aquesta plana ens va ser possible observar diverses espècies de mamífers com la marmota alpina (Marmota marmota) i l’ermini (Mustela erminea). I d’aquesta plana s’inicia la pujada cap l’Ibón de Toro, un llac situat a 2.235 metres d’altitud, des d’on es pot observar una bonica panoràmica de la Vall d’Aran. Durant l’ascensió va ser possible observar àguila reial (Aquila chrysaetos), xoriguer comú (Falco tinnunculus), voltor comú (Gyps fulvus) i pela-roques (Tichodroma muraria).

The photographs presented in this entry are a small tour by the Aragonose Pyrenees. An area with amazing landscapes and a great variety of wildlife to observe.

During the ascent to Ibón de Toro we saw the amazing waterfall called Forau of Aiguallut, located 2000 meters above sea level.  After we crossed a small valey called Plan de Aigualluts. In this valey we were able to see a few species of mammals, for example the alpine marmot (Marmota marmota) and the stoat (Mustela erminea). From this small valey we began to climb toward Ibón de Toro, a lake located 2235 meters above sea level, from where you can see a beautiful view of the Vall d’Aran. During the ascent was possible to observe golden eagle (Aquila chrysaetos), commom kestrel (Falco tinnunculus), griffon vulture (Gyps vulture) and the wallcreeper  (Tichodroma muraria).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Marmota alpina / Alpine marmot

Avui us presento a aquest gran rosegador, la marmota alpina (Marmota marmota). Aquest rosegador ,pertanyent a la família Sciuridae, és d’hàbits diürns i viu en grups familiars. Típic dels prats alpins i subalpins, sobretot a prop de grans roques fragmentades i sòls que permetin excavar caus. En cas de sentir-se amenaçades emeten una sèrie de xiulets per avisar les altres marmotes que es troben a prop.

La seva distribució bàsicament se centra en els Alps i els Pirineus. Cal destacar que en els Pirineus van ser introduïdes en l’any 1948 amb exemplars procedents dels Alps.

Les fotos corresponen a un individu fotografiat a la Vall de Benasc.

Today I present this large rodent, the alpine marmot (Marmota marmota) . This rodent belong to the Sciuridae family. It’s a diurnal animal and lives in family groups. Typical of alpine and subalpine meadows , especially near huge rocks and fragmented soil  which allows marmots digging burrows. When they are under  threat they emit different whistles to warn the other marmots nearby.

Distribution basically focuses on the Alps and the Pyrenees. It should be pointed out that in the Pyrenees were introduced in 1948 with specimens from the Alps.

The photos belong to an individual photographed on the Pyrenees.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tètol cuanegre a Islàndia

Avui us presento el tètol cuanegre (Limosa limosa), un ocell que havia vist en diverses ocasions a la península Ibèrica, sempre amb plomatge d’hivern, però que l’estiu passat vaig tenir el privilegi d’observar-la, amb tot luxe de detalls, amb el plomatge d’estiu durant un viatge per Islàndia.

El tètol cuanegre és un ocell de gran bellesa pertanyent a la família Scolopacidae. Presenta una distribució àmplia, ocupant a l’estiu la meitat nord i est del continent europeu. A l’hivern migra cap a zones més càlides com la península Ibèrica, Àfrica i algunes zones d’Àsia. Sol habitar prats humits, platges i zones d’aigua dolça poc profundes. Normalment sol construir el seu niu en depressions del terreny i en el qual en l’època de reproducció (maig) solen posar de tres a quatre ous. El tètol cuanegre bàsicament s’alimenta d’invertebrats com cucs i mol·luscs.

Les fotos que mostro a continuació van ser preses als afores de Hafnarfjörður al costat de l’estany Ástjörn un bonic lloc envoltat de camps de lava recoberts per la vegetació i una zona bastant interessant per a l’observació d’aus.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El parásito del romero

Hoy estrenamos la sección de flora del blog con nada menos que una planta parásita. Si, has oído bien, una planta que parásita otra planta. Concretamente del Orobanche latisquama, planta parásita del romero común (Rosmarinus officinalis).

Las plantas de este género no presentan clorofila y por lo tanto son completamente dependientes de la planta huésped. Sus raíces presentan una modificación adaptada, denominada haustorio, que penetra en las raíces del huésped captando así los nutrientes y el agua de este. Orobanche latisquama es una planta típica de matorrales mediterráneos más o menos secos y que siempre encontramos a pocos centímetros de distancia del romero común. Sus flores presentan una coloración violácea que las hace fácilmente visibles.

Las fotos de la galería fueron tomadas en las montañas del Garraf (Barcelona).

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Culebrera europea

 

La culebrera europea o también llamada águila culebrera (Circaetus gallicus) es una rapaz de considerable tamaño perteneciente a la familia Accipitridae. Los adultos pueden llegar a 178 cm de envergadura y 69 cm de longitud.

Presenta una distribución europea en su periodo estival y su área de invernada se sitúa en el África subsahariana. El continente asiático también presenta poblaciones de esta rapaz, situadas en la India, que son residentes durante todo el año.

La culebrera básicamente se alimenta de reptiles. Tal como indica su nombre es una gran especialista en cazar ofidios aunque también suelen alimentarse de lagartos y otras aves de menor tamaño y pequeños mamíferos.

Las fotos que expongo en la galería fueron tomadas en una visita a La Plana de Lleida el pasado agosto y en la que pude observar varios ejemplares de esta preciosa rapaz.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Avetorillo, sorpresa en el cañizar

En una de las innumerables salidas fotográficas y de observación de aves en el Delta del Llobregat (Barcelona) y cuando parecía que el día ya mostraba que pocas especies más iba a poder sumar en mi querida libreta de campo y tarjeta de la cámara…¡¡allí apareció!! Un avetorillo (Ixobrychus minutus) juvenil que salió de entre las cañas del margen de la laguna. Un ave  que por su timidez y comportamiento no siempre se presta a  ser observada. Así, decidí apostar la cámara allí y disfrutar del espectáculo.

El avetorillo es una especie que pertenece a la familia Ardeidae y esta ligada a hábitats de marismas, cuencas fluviales o lagunas. Suele estar escondido entre la vegetación del margen. De cuerpo pequeño, en adulto suele pesar entorno a los 150 g y llegando a medir unos 35 cm, movimientos gráciles y muy rápidos. Se alimenta de pequeños crustáceos, peces y artrópodos. En Europa casi la totalidad de individuos son estivales y mantienen su área de cría en nuestro continente. En los últimos años se ha observado un descenso de la población, en gran parte causado por el aumento de la mortalidad en la migración  y las perdidas de su hábitat de invernada en África.

Después de esta pequeña reseña os dejo la galería de algunas imágenes que pude obtener de este ejemplar juvenil, en plena búsqueda de alimento, que para mí fue todo un espectáculo.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.