La gralla // The western jackdaw

La gralla (Corvus monedula) és una espècie de còrvid, un dels tants que habita Catalunya, que si fa no fa, és de la mida d’un colom. Aquest còrvid es caracteritza pels seus ulls clars, que destaquen sobre el seu plomatge fosc, en el cas dels adults. Les joves gralles presenten els ulls foscos. Una altra característica física, també en el cas dels adults, és el plomatge gris a la zona del clatell. En el cas dels individus joves la coloració del plomatge és més uniformement fosca per tot el cos. Gràcies a aquests dos trets distintius en els adults, coloració d’ulls i plomatge del clatell, és una espècie fàcilment identificable.

Té una distribució força cosmopolita, ja que hom la pot trobar en hàbitats força diferents: camps de cultius, boscos o cingleres. Sovint és fàcil poder-la observar en hàbitats molt lligats als humans com podrien ser pobles, antigues construccions rurals deshabitades o, fins i tot, parcs al bell mig de la ciutat.

Un ocell amb costums molt gregàries, per tant, és habitual poder observar molts individus junts. Poden arribar a formar grans estols, sobretot, a darrera hora del dia.

La fotografia que us presento és d’un individu que vaig poder fotografiar a un parc de la ciutat de Barcelona.

——————————————-

The western jackdaw (Corvus monedula) it is one of the corvid species that can be found in Catalonia and to a great extent of Europe. In the adult specimens, the light-colored eyes and the gray plumage on the nape are very characteristic.

It has a quite cosmopolitan distribution. We can find it in forests, fields, towns and cities. A bird with very gregarious habits, therefore, it is common to be able to observe many specimens together. They can form large flocks, especially at the last hour of the day.

The photograph I present to you is of a specimen I was able to photograph in a park in the city of Barcelona.

Mosques grogues // The yellow bee-orchid

Sense cap mena de dubte hom podria afirmar, amb ulls clucs, que les orquídies són les plantes amb les flors més boniques, i tot així, no s’equivocaria. Normalment molta gent quan pensa en orquídies acostuma a imaginar-se espècies de jardineria o tropicals, però a casa nostra en tenim un bon grapat, formant part de la nostra biodiversitat. Potser moltes de les espècies autòctones de Catalunya no tenen les grans dimensions de les quals podem veure o trobar en floristeries o centres de jardineria, però no tenen res a envejar en formes i colors. Avui us porto, perquè pugueu fer un petit tastet, una d’aquestes orquídies silvestres, la mosques grogues (Ophrys lutea).

La mosques grogues és una petita orquídia que com màxim arriba a 25 cm d’alçada. La seva inflorescència presenta de 2 a 6 petites flors. Dites flors tenen una coloració violàcia sobre fons rogenc fosc i el característic marge del label groc. Una orquídia totalment inconfusible a casa nostra.

Les següents fotografies foren fetes un parell de setmanes enrere durant un tomb pels verals de la Conca d’Òdena.

————————————-

One of the most beautiful flowers of the Catalan flora, and therefore of the European continent, are the orchids. Perhaps the wild orchids of our continent are not as large as those that we can find in florists but they have nothing to envy in terms of color and shapes. The photographs that I bring you are of the yellow bee-orchid (Ophrys lutea).

The yellow bee-orchid is a small orchid that usually exceeds 25 cm in height. Its inflorescence has 2 to 6 small flowers. These flowers have a characteristic color: violet over dark red in the center and an intense yellow color on the margins.

The photographs were taken a couple of weeks ago in Conca d’Òdena, Catalonia.

Aligot, els senyor dels camps // Common buzzard, the lord of the fields

L’aligot comú (Buteo buteo) o també anomenat arpellat és de les espècies més comunes d’ocells rapinyaires que habiten les planes o zones de conreus. És de fàcil observació i se’l sol veure sobre els pals de fusta de la línia d’electricitat i arbres; sotjant possibles preses. També és altament possible veure’l sobrevolar els camps a la cerca d’aliment.

Aquesta fotografia fou feta fa un parell d’anys en una zona on s’alterna petites masses forestals rodejades de grans camps de conreus.

——————————————–

The common buzzard (Buteo buteo) is one of the most common species of birds of prey that inhabit the fields or areas of cultivation. It is easy to observe and is usually seen on the wooden poles of the power line and trees, watching for possible prey. It is also highly possible to see him flying over the fields in search of food.

This photograph was taken a couple of years ago in a landscape area where small forest masses surrounded by large crop fields alternate.

L’esquirol, l’acròbata del bosc // The squirrel, the acrobat of the forest

Després d’una bona temporada, quasi dos anys, sense publicar res, reprenc de nou la tasca d’anar publicant fotos i escrits de natura.

Per aquest nou inici us porto, possiblement, un dels rosegadors que més simpàtic cau al gran públic, l’esquirol (Sciurus vulguraris). Aquest petit animaló habita les masses forestals del territori català. La seva dieta consisteix en pinyes, fruits, llavors, insectes i, fins i tot, ous.

Si hom és un passejador habitual de bosc, no serà gaire difícil advertir la presència, encara que només sigui per detectar el seu rastre, les pinyes rosegades. De totes maneres arribar a fer una observació d’aquest rosegador és molt fàcil, gràcies als seus hàbits diürns. Rosegador actiu, de moviments ràpid i acrobàtics és fàcil veure’l saltar d’arbre en arbre i enfilar-se pels troncs.

En territoris de parla catalana se’l coneix amb el nom d’esquirol, esquirol vermell comú o farda. La fotografia fou feta quatre anys enrere en una zona boscosa pròxima a Vilademuls, Catalunya.

………………………………………………………………………………….

After a long time without publishing anything, I resume the task of publishing photos and writings of nature.

For this new beginning I bring you one of the rodents that the general public likes the most, the red squirrel (Sciurus vulguraris). This small animal lives in the forest of the Catalan territory, as in much of Europe and areas of Siberia. Their diet consists of pineapples, fruits, seeds, insects and even eggs.

If you are a regular forest walker, it will not be very difficult to notice the presence, even if only to detect your trail, the gnawing pineapples. However, it is very easy to observe this rodent, thanks to its diurnal habits. An active, fast-moving acrobatic rodent is easy to see jumping from tree to tree.

The photograph was taken four years ago in a forest area near Vilademuls, Catalonia.

El durbec // The hawfinch.

Avui us mostro unes fotografies que vaig fer fa un parell de mesos al Prepirineu català d’un dels ocells forestals que més m’agraden, el durbec (Coccothraustes coccothraustes).

El durbec es distribueix per gran part del paleàrtic. És un ocell que bàsicament s’alimenta de fruits i llavors grans. Durant els mesos de primavera també pot alimentar-se de les tiges d’algunes plantes i menjar alguns insectes com erugues.


Today I show some photographs that I took a few months ago in the Catalan Pyrenees. Is one of the forest birds that I like the most: the hawfinch (Coccothraustes coccothraustes).

The hawfinch is distributed over a large part of the Palearctic. It is a bird that basically feeds on fruits and large seeds. During the spring months it can also feed on the stems of some plants and eat some insects like caterpillars.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La geneta // Common genet

Després de molt temps sense publicar torno amb una entrada dedicada als mamífers. Avui us porto la geneta o també anomenat gat mesquer (Genetta genetta), un mamífer àmpliament distribuït per Àfrica i que es troba present a la península Ibèrica i gran part del territori francès.

Es tracta d’un predador que sol habitar boscos. S’alimenta de petits mamífers, aus i insectes. A més, també pot arribar a consumir diversos fruits de bosc com ara baies, mores, etc. El seu aspecte és molt característic, presenta un pelatge grisenc esquitxat per punts negres, i una llarga cua que alterna anelles grisenques i negres.

Les fotografies que presento a continuació, d’un exemplar salvatge, han estat realitzades des del hide fotogràfic de Naturaaprop.

————————————————————————————

After a long time without publishing, I return with an entry dedicated to mammals. Today I bring you the common genet (Genetta genetta). This mammal is distributed in large part of Africa and is present in Iberian Peninsula and large part of French territoty.

It is a predator that usually habits forests. It feeds on small mammals, birds and insects. In addition, it can eat various forest fruits such as berries and blackberries. Its appearance is very characteristic, has a grayish coat dotted with black moles and a long tail that alternates grayish and black rings.

The photographs were taken from a photographic hide of Natauraprop.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El dofí comú // The common dolphin

Després d’un llarg temps sense fer una nova publicació, avui us porto a uns dels animals més emblemàtics dels mars i oceans del nostre planeta: el dofí comú (Delphinus delphis).

Aquests cetacis pertanyents a la família Delphinidae es distribueixen al llarg de la mar Mediterrània i en zones relativament grans dels oceans Atlàntic, Pacífic i Índic. Aquest dofí pot arribar a mesurar 2,7 metres de llarg i arribar a pesar uns 110 kg. Aquesta espècie és fàcilment identificable per la coloració grisenca típica a la zona dorsal, coloració blanca a la zona ventral i una vistosa coloració groguenca a la zona toràcica.

Les fotografies que us presento a continuació pertanyen a individus albirats durant un viatge al bell arxipèlag de Madeira, on vaig tenir el privilegi de poder observar uns 50 individus.

——————————————————–

After a long time without publishing any entry of the blog, today I bring you some of the most emblematic animals of the seas and oceans of our planet: the common dolphin (Delphinus delphis).

These cetaceans belonging to the Delphinidae family are distributed along of the Mediterranean Sea and larges areas of the Atlantic, pacific and Indian Oceans. This dolphin can reach up to 2.7 meters in length and weigh about 110 kg. This species is easily identifiable by the typical grayish coloration in the dorsal area, white coloration in the ventral zone and a characteristic yellowish coloration in the thoracic zone.

The photos were taken during a journey around Madeira island, when I had the privilege  to observe more than 50 specimens.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.