La gralla // The western jackdaw

La gralla (Corvus monedula) és una espècie de còrvid, un dels tants que habita Catalunya, que si fa no fa, és de la mida d’un colom. Aquest còrvid es caracteritza pels seus ulls clars, que destaquen sobre el seu plomatge fosc, en el cas dels adults. Les joves gralles presenten els ulls foscos. Una altra característica física, també en el cas dels adults, és el plomatge gris a la zona del clatell. En el cas dels individus joves la coloració del plomatge és més uniformement fosca per tot el cos. Gràcies a aquests dos trets distintius en els adults, coloració d’ulls i plomatge del clatell, és una espècie fàcilment identificable.

Té una distribució força cosmopolita, ja que hom la pot trobar en hàbitats força diferents: camps de cultius, boscos o cingleres. Sovint és fàcil poder-la observar en hàbitats molt lligats als humans com podrien ser pobles, antigues construccions rurals deshabitades o, fins i tot, parcs al bell mig de la ciutat.

Un ocell amb costums molt gregàries, per tant, és habitual poder observar molts individus junts. Poden arribar a formar grans estols, sobretot, a darrera hora del dia.

La fotografia que us presento és d’un individu que vaig poder fotografiar a un parc de la ciutat de Barcelona.

——————————————-

The western jackdaw (Corvus monedula) it is one of the corvid species that can be found in Catalonia and to a great extent of Europe. In the adult specimens, the light-colored eyes and the gray plumage on the nape are very characteristic.

It has a quite cosmopolitan distribution. We can find it in forests, fields, towns and cities. A bird with very gregarious habits, therefore, it is common to be able to observe many specimens together. They can form large flocks, especially at the last hour of the day.

The photograph I present to you is of a specimen I was able to photograph in a park in the city of Barcelona.

Aligot, els senyor dels camps // Common buzzard, the lord of the fields

L’aligot comú (Buteo buteo) o també anomenat arpellat és de les espècies més comunes d’ocells rapinyaires que habiten les planes o zones de conreus. És de fàcil observació i se’l sol veure sobre els pals de fusta de la línia d’electricitat i arbres; sotjant possibles preses. També és altament possible veure’l sobrevolar els camps a la cerca d’aliment.

Aquesta fotografia fou feta fa un parell d’anys en una zona on s’alterna petites masses forestals rodejades de grans camps de conreus.

——————————————–

The common buzzard (Buteo buteo) is one of the most common species of birds of prey that inhabit the fields or areas of cultivation. It is easy to observe and is usually seen on the wooden poles of the power line and trees, watching for possible prey. It is also highly possible to see him flying over the fields in search of food.

This photograph was taken a couple of years ago in a landscape area where small forest masses surrounded by large crop fields alternate.

La cigonya negra // The black stork

Avui us porto, sense cap mena de dubte, una de les joies ornitològiques que es poden observar a la península Ibèrica, la cigonya negra (Ciconia nigra).

Aquesta magnífica au resulta esquiva i difícil d’albirar, car nia a llocs allunyats de zones urbanitzades. Sol construir els nius a espadats, en grans roques i també en grans arbres. Presenta una alimentació d’allò més variada: peixos, rèptils, amfibis i també alguns insectes de grans dimensions.

Les fotografies van ser preses a Extremadura, en una sortida de camp per observar fauna salvatge.

—————————————————————-

In today’s entrance I bring you, without a doubt, one of the most appreciated bird for ornithologists that can be seen in the Iberian Peninsula: the black stork (Ciconia nigra).

This magnificent bird is elusive and difficult to spot because it nests in places far from urban centers. It usually builds the nests in cliffs, in large rocks and also in large trees. It has a very varied diet: fishes, reptiles, amphibians and also some large insects.

The photographs were taken in Extremadura, in a trip to see wildlife.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El picot garser gros // The great spotted woodpecker

Avui us porto una de les aus forestals més boniques que es poden trobar als boscos de casa nostra, el picot garser gros (Dendrocopos major). Aquesta au forestal pertany a la família Picidae, família que engloba els coneguts picots.

El picot garser gros presenta una distribució bastant àmplia, estant present en gairebé tot Europa i part d’Àsia. Sol trobar-se en diferents tipus d’hàbitats: boscos de coníferes, boscos de ribera, etc. La seva alimentació és molt variada, des de diversos tipus de fruits secs silvestres, insectes i també de vegades pot depredar ous i fins i tot pollets d’altres aus.

Les fotografies que presento a continuació són d’una femella que vaig poder fotografiar des del hide fotogràfic de Naturaaprop.

————————————————

Today I bring you one of the most beautiful forest birds that can be found in the forests of the Iberian Peninsula, the spotted woodpecker (Dendrocopus major). This forest bird belongs to the family Picidae, family that includes the well-known woodpeckers.

The woodpecker is found in a quite wide distribution, being present in almost all Europe and part of Asia. It is usually found in different types of habitats: coniferous forests, riverbank forests, etc. Its feeding is very varied, from various types of wild nuts, insects and sometimes can prey eggs and even chick of other birds.

The photos I present below are from a female. I took this photos in a hide of Naturaaprop.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El durbec // The hawfinch.

Avui us mostro unes fotografies que vaig fer fa un parell de mesos al Prepirineu català d’un dels ocells forestals que més m’agraden, el durbec (Coccothraustes coccothraustes).

El durbec es distribueix per gran part del paleàrtic. És un ocell que bàsicament s’alimenta de fruits i llavors grans. Durant els mesos de primavera també pot alimentar-se de les tiges d’algunes plantes i menjar alguns insectes com erugues.


Today I show some photographs that I took a few months ago in the Catalan Pyrenees. Is one of the forest birds that I like the most: the hawfinch (Coccothraustes coccothraustes).

The hawfinch is distributed over a large part of the Palearctic. It is a bird that basically feeds on fruits and large seeds. During the spring months it can also feed on the stems of some plants and eat some insects like caterpillars.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Araña lobo / Wolf spider

Hoy inicio una nueva temática en el blog: invertebrados. En concreto hoy os traigo unas fotos de una Araña lobo (Lycosa hispanica) que pude fotografiar en una zona de secano. Esta araña de la familia Lycosidae suele ser de hábitos nocturnos. Durante el día los individuos de estas arañas se encuentran en sus madrigueras a las espera de presas. Esta especie de araña es autóctona de la región mediterránea.

Las madrigueras de estas arañas pueden llegar a un profundidad de 30 cm. Además es característico  que la araña deposite restos vegetales rodeand0 la abertura de la madriguera.

————————

Today I start a new topic in the blog: invertebrates. In particular today I bring you some pictures of a wolf spider (Lycosa hispanica) that I could photograph in a drylands. This spider of Lycosidae family is usually nocturnal. During the day the specimens of these spiders are found in their burrows waiting for prey. This species of spider is native to the Mediterranean region.

Burrows of these spiders can reach a depth of 30 cm. It is typical that the spider deposits remains of plants to surround the opening of the burrow.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

 

Isard / Pyrenean Chamois

Després d’algun temps us porto una foto d’un dels animals més representatius de Pirineu, l’isard (Rupicapra pyrenaica). Aquest mamífer de la família dels Bovidae presenta una distribució típicament subalpina, ocupant un rang altitudinal entre els 1000 i els 2800 metres d’altura als Pirineus. A l’estiu solen ocupar les zones més altes i a l’hivern solen baixar cap a zones on la neu no està tan present.

Aquest animal pot arribar a una altura de 70 a 80 cm fins al llom i un pes d’uns 35 kg en els mascles i 32 kg en les femelles. Tots dos sexes presenten les característiques banyes en forma de ganxo. Les banyes poden ser utilitzades per a diferenciar els sexes, ja que el mascle presenta unes banyes més amples.

La fotografia que presento a continuació fou feta a la Serra d’Ensija, un bonic paratge del Prepirineu.

———————–

After some time I publish a photo of one of the most representative animals of the Pyrenees, the Pyrenean chamois (Rupicapra pyrenaica). This mammal of the bovidae family features typical subalpine distribution, occupying an altitudinal range between 1000 and 2800 meters high in the Pyrenees.In summer usually occupy the highest areas and in winter usually descend to areas where the snow is not so present.

This animal can reach a shoulder height of 70 to 80 cm  and a weight of about 35 kg in males and 32 kg in females. Both sexes have the characteristic horns that seem hooks. The horns can be used to differentiate the sexes because the male has a wider horns.

The photo was taken in the Sierra de Ensija, a nice place in the Catalan Pre-Pyrenees.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El reietó / The goldcrest

El reietó (Regulus regulus) és una au de la família Regulidae. És l’au passeriforme més petita d’Europa (presenta una longitud de 8,5 i 9,5 cm). Aquest petit ocell és present en gran part d’Europa i en alguns llocs d’Àsia. El reietó cria en boscos de coníferes a una altitud de 900-2200 metres però durant l’hivern descendeix a cotes més baixes. La seva alimentació es basa únicament en petits insectes.

Les fotos que presento a continuació foren fetes en un jardí en el qual és habitual veure’ls moure pels arbres, saltant de branca en branca i caçant insectes.

—————————————

The goldcrest (Regulus regulus) is a bird of the family Regulidae. It is the smallest  passerine bird of Europe (having a length of 8.5 to 9.5 cm ). This little bird is located  in much of Europe and parts of Asia.  The goldcrest  breeding in coniferous forest at an altitude of 900-2200 meters but during the winter descends to low altitude. His feeding is based in small insects.

The photos presented below were made in a garden where it is common to see them move through the trees , jumping from branch to branch and hunting insects .

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Marmota alpina / Alpine marmot

Avui us presento a aquest gran rosegador, la marmota alpina (Marmota marmota). Aquest rosegador ,pertanyent a la família Sciuridae, és d’hàbits diürns i viu en grups familiars. Típic dels prats alpins i subalpins, sobretot a prop de grans roques fragmentades i sòls que permetin excavar caus. En cas de sentir-se amenaçades emeten una sèrie de xiulets per avisar les altres marmotes que es troben a prop.

La seva distribució bàsicament se centra en els Alps i els Pirineus. Cal destacar que en els Pirineus van ser introduïdes en l’any 1948 amb exemplars procedents dels Alps.

Les fotos corresponen a un individu fotografiat a la Vall de Benasc.

Today I present this large rodent, the alpine marmot (Marmota marmota) . This rodent belong to the Sciuridae family. It’s a diurnal animal and lives in family groups. Typical of alpine and subalpine meadows , especially near huge rocks and fragmented soil  which allows marmots digging burrows. When they are under  threat they emit different whistles to warn the other marmots nearby.

Distribution basically focuses on the Alps and the Pyrenees. It should be pointed out that in the Pyrenees were introduced in 1948 with specimens from the Alps.

The photos belong to an individual photographed on the Pyrenees.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Culebrera europea

 

La culebrera europea o también llamada águila culebrera (Circaetus gallicus) es una rapaz de considerable tamaño perteneciente a la familia Accipitridae. Los adultos pueden llegar a 178 cm de envergadura y 69 cm de longitud.

Presenta una distribución europea en su periodo estival y su área de invernada se sitúa en el África subsahariana. El continente asiático también presenta poblaciones de esta rapaz, situadas en la India, que son residentes durante todo el año.

La culebrera básicamente se alimenta de reptiles. Tal como indica su nombre es una gran especialista en cazar ofidios aunque también suelen alimentarse de lagartos y otras aves de menor tamaño y pequeños mamíferos.

Las fotos que expongo en la galería fueron tomadas en una visita a La Plana de Lleida el pasado agosto y en la que pude observar varios ejemplares de esta preciosa rapaz.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.